Després de vuit reunions de negociadora ja s’ha marejat prou la perdiu i ha arribat el moment de donar pas a la serietat i el rigor.
L’any passat la direcció va aconsseguir allò que l’interessava, una simple pròrroga de conveni amb un increment segons l’IPC descaradament rebaixat per interessos polítics. Enguany, suposem que envalentonada per l’èxit, i amb l’escenàri de crisi, s’ha animat i s’ha excedit en les seves pretensions. Ja es hora que recapaciti.
La negociació en matèria de conciliació i sobre un pacte de producció interna no està oferint els avanços que desitjariem però, l’aspecte econòmic és, ara mateix, el que distancia completament els treballadors i la direcció.
POTENCIAR LA PRODUCCIÓ INTERNA
És un objectiu de la Candidatura des que ens vam presentar per primer cop a les eleccions sindicals, al 2002 i que ara, finalment, comparteix tot el comitè. Davant la situació d’externalització cal prioritzar un Pacte per la Producció Interna per garantir la plena ocupació de tots els treballadors i dels recursos tècnics propis, així com l’estabilitat de la plantilla.
Els treballadors i treballadores de TVC podem produir talent per qualsevol franja de la programació perquè, encara que ara sembli que només es troba a fora, el talent sempre ha estat, i segueix sent, un valor de la casa.
Hem aconsseguit posar la Producció Interna com punt prioritari de la negociació i no estem disposats a deixar-ho en paper mullat.
CONCILIAR LA VIDA LABORAL I FAMILIAR
És un altre objectiu de la Candidatura i per això reclamem des del 2002 la llei de conciliació dels treballadors de la funció pública de Catalunya que la Generalitat va actualitzar al 2006.
Implicar-se més en la vida familiar no ha de ser un privilegi d’alguns si no un dret de tots els treballadors, per això volem que s’apliqui a TVC que recordem que està majoriatariament finançada per la Generalitat.
La direcció però, diu que només pot assumir les parts de la llei que suposen costos reduïts.
Nosaltres en canvi pensem que TVC, que durant anys ha estat un referent en les condicions laborals, ja fa massa temps que ha perdut el pas i s’ha quedat a la cua en molts aspectes, un és precisament el de la conciliació. Per això, a més a més, proposem el permís retribuït per portar els fills al metge i ampliar a 20 les setmanes de permís per maternitat.
ELS NOSTRES DINERS
Fa 10 anys els treballadors vam perdre, en una negociació de conveni, la clàusula de revisió salarial que garantia que cada any ens augmentessin el sou segons l’IPC i al seu lloc ens van col·locar la Llei de Pressupostos. Durant aquest temps ens hem hagut de barallar cada vegada per intentar obtenir increments que ens permetin mantenir el poder adquisitiu.
La direcció ara ens diu que enguany no ens paga ni el 2% aprovat a la llei de pressupostos, ni l’ IPC la resta d’anys de conveni i que si volem recuperar alguna cosa de tot això ja podem pensar en retallar les condicions laborals.
Això és una provocació fins tot en plena crisi!
No podem de cap manera renunciar al 2% de la llei de pressupostos d’enguany perqué serà un altre pas enrere que patirem en les futures negociacions cada vegada que ens diguin el que ja ens diuen ara: que la llei de pressupostos és un màxim que no tenen perquè complir.
Tampoc podem renunciar a cobrar l’IPC que paguem cada dia: l’IPC de Catalunya, completar la mitja paga és una vella reivindicació que ens tornaria part dels diners que hem perdut durant anys precisament per no cobrar-lo.
La direcció s’excusa amb la baixada de la publicitat i la retirada de gairebé 14 milions d’euros del nostre pressupost per part de la Generalitat.
I nosaltres preguntem: Perqué la direcció general no els reclama a la Generalitat i a tots els politics que hi habiten i que s’omplen la boca de televisió pública de qualitat però, mira per ón, ha de sortir barata com si fos un “saldo de mercadillo”?
Sobre la baixada dels ingressos publicitaris no podem deixar d’explicar que, encara que s’hagi produït de manera imprevista, la reducció de la publicitat és un objectiu de la direcció i del govern descrit en la disposició addicional segona de la Llei de la CCMA.
I no parlem de l’opacitat, malgrat pagar-se amb diners publics, sobre els sous de les direccions de TVC i de la CCMA així com el sous dels 12 polítics del consell d’administració que son precisament alguns dels que es dediquen a criticar-nos perqué “som massa cars”.
No podem permetre que juguin tranquil·lament amb les nostres condicions laborals i els nostres diners per això el comitè plantejarà als treballadors fer vaga al mes de gener. La direcció te temps suficient per reconduir, si vol, la negociació.
Podeu consultar la llei de conciliacio de la vida personal familiar i laboral i la llei de la CCMA aquí:
Llei de Conciliació de la Vida Personal, Familiar i Laboral 8-06
Llei CCMA
Sant Joan Despí, 3 de desembre de 2009
La Candidatura de Treballadors de Televisió de Catalunya 